Cultiu d'acompanyament

El cultiu amb acompanyament (en anglès companion planting) és una tècnica d'horticultura que consisteix a plantar ben a prop diferents cultius. Es basa en la teoria que els cultius així s'ajudaran, els uns amb els altres, en l'obtenció dels nutrients, el control de les plagues i de les males herbes, la pol·linització i altres factors ecosistèmics que són necessaris per incrementar la productivitat de les collites. Algunes d'aquestes interaccions que es produeixen en el conreu associat formen part del fenomen de l'al·lelopatia. El cultiu associat és una forma de policultiu. És una opció en diversos tipus d'agricultura incloent l'agricultura tradicional, alguns tipus d'agricultura ecològica, l'agricultura biointensiva, l'agricultura natural i l'horticultura intensiva francesa.

D'altra banda en un hort no s'han de conrear, ben al costat, plantes del mateix gènere (com la patatera i l'albergínia per exemple, ambdues solanàcies) que es faran la competència per cercar els mateixos elements del sòl i són un objectiu fàcil per les malalties fúngiques i els depredadors.^[1]

El cultiu hortícola associat es practicava principalment abans de la invenció dels plaguicides químics però actualment s'està tornant a implantar, especialment en les agricultures alternatives a l'agricultura anomenada convencional.